.
.
Qualsevol grup d'armats o manaies se sol compondre de dues seccions bàsiques, els soldats amb llança i una banda de percussió, tot i que els grups més nombrosos han arribat a incorporar bandes de vent o fins i tot soldats a cavall. A més a més però, els diferents grups consten d'un capità -sovint anomenat centurió o capità manaies que pot ésser acompanyat o no d'una guàrdia personal- i d'un o més estendards que poden prendre la forma d'estendard de tela o del clàssic signi romà. En aquests estendards, és tradicional penjar unes cintes commemoratives de les diferents trobades d'armats i manaies que s'organitzen arreu del país.
Pel que fa a les desfilades i exhibicions en si, podem destacar les diferents formes com alguns grups piquen la llança al terra -sempre al ritme de la percussió- mentre caminen al pas així com les diferents exhibicions de maniobres de la tropa, anomenades figures o quadres, en què es destaca la perfecta sincronia de tots els components. Un bon exemple de figura o quadre és la de l'estrella, molt comuna per tot arreu de Catalunya.
També caldria esmentar, en el terreny de la banda, el fet que tot grup d'armats consta de dues marxes per desfilar, la lenta -la més típica de Setmana Santa- i la ràpida -que té uns aires més militars.
.
.
L’origen d’aquesta tradició és llegendària. Segons s’explica, Pons Pilat envià una guarnició de legionaris la mateixa nit de la mort de Jesús per comprovar si, tal i com el Mesies havia dit, ressucitava o no. Aquest fet, posteriorment voldria ser recreat amb les desfilades d’uns homes vestits de soldats romans, els armats.
Els diferents grups de manaies s’acostumen a denominar manípuls fent referència a una divisió de tropes en què s’organitzaven les antigues legions romanes. Actualment, els manípuls més destacables de manaies a Catalunya són els de Banyoles (123 components) i Girona (119 components), tot i que també són molt destacables els de Manresa i Mataró entre d’altres, ambdós amb al voltant d'un centenar de components.
.
.
Tot i que se suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han dut, segons el poble i l'indret, el que la imaginació popular els hi ha atribuït. En molts indrets, efectivament, es tracta d'una comitiva formada per un nombre variable d'homes vestits amb la roba i sandalies de centurions romans amb les seves cuirasses, escuts i llances característiques. En d'altres, però, duen un vestuari propi que res té a veure amb el dels romans. A Manresa, per exemple, porten uns cascs integrals que acaben amb una llarga trena blanca. A Besalú, els primers estaferms es van insiprar en els soldats de l'antiga guàrdia dels comptes de Besalú i per això encara avui van mig vestits de pagesos, amb la camisa blanca, la faixa i les espardenyes de vetes. Ara bé la qualitat i la vistositat estarà sempre en funció del pressupost i de la complexitat de les cohorts romanes.
En tots els vestits dels armats sempre hi ha els mateixos denominadors comuns com són el casc, la cuirassa, les capes, les sandàlies... Ara bé el que distingeix uns armats d'altres són el material del que estan fets i els colors.